Felicitat, medi ambient i moviments socials:

A que aspira l'esser humà quin és el seu fi últim quin és l'objectiu què guia la seva actuació... Desde que existeix l'Ètica, aquesta és la pregunta que més filosofs s'han fet i de fet aquesta questió és la culpable de la seva existencia.

Els filosofs acostumen a estar dacord en que aquest objectiu és la felicitat i partint d'aquesta premisa la següent pregunta que ens fem és, com s'aconsegueix la felicitat. Aristòtil creia que s'aconseguia mitjançant el pensament i la reflexio, Schopenhauer creia que la felicitat no existia en el present i que era un objectiu inacsessible, Fromm creia que la felicitat estava en el ser. Però si alguna cosa s'observa en les diferents respostes d'aquests filosofs, és que s'aprecia una clara evolució cap al pensament contrari a què la felicitat pugui residir en els bens, tot i que calen unes necessitats basiques "el benestar" per asolir-la. Després d'aquesta reflexió sembla inexplicable que l'home hagi construit una societat capitalista on el bé material és el més preuat i on els termes de necessitat i escassetat nomès son aplicables a les economies de mercat.

L'objectiu és tenir més, tot i que aixo no fagi ser més feliç, i aquest fet crea la pobresa i la falta de les necessitats bàsiques a la majoria de la gent del planeta. Ultimament s'ha parlat molt dels termes sotenibilitat i desembolupament compatible. La terra és troba en un moment critic degut al creixement demogràfic i a l'escassetat de recursos que aquesta pot oferir per mantenir tanta gent.

Però és realment aquest el problema, si enfoquem el significat de necessitat desde un punt de vista ètic els recursos que d'aquest ambit podem aconseguir són infinits i nomès ens calen unes necessitats basiques per poder aconseguir la vertadera felicitat. Si enfoquem aixi el concepte "escassetat" aquesta no existeix mentres existeixi una justicia distributiva, un repartiment igualitari dels recursos materials essencials entre TOTA la gent del planeta. És per aquest fet que els moviments ecologistes van extremament lligats als moviments socials, al comunisme, als moviment obrers. I és per aquest fet que m'asgarrifo quan sento a parlar de sostenibilitat a ignorants com Aznar o Pujol. Precisament fa poc en el discurs sobre l'estat de la nació el senyor Aznar elogiava el seu mandat pel creixament economic que a produit i tot seguit perlava de desenvolupament sostenible. No entenc com politics d'aquesta mena poden parlar amb tanta lleugeresa d'aquest terme i tant sols hi trobo una explicació, la seva ignorancia.

Els moviments de dretes afavoreixen la degradació ambiental la riquesa contamina, i aquesta és la meva reibindicació: Adonint-se, ninots alineats conservadors, que el creixement economic és la principal causa de la degradació ambiental i que aquest mai garantitza una justicia social ni una igualtat.

Els humans no som bacteris tenim una etica (alguns) i cal desenmascarar els virus d'aquesta societat. La solució real de la problematica ambiental resideix en les politiques d'esquerres. I encar que els hi costi entendreu i que vulguin protegir els seus bens material, sapiguen que en ells na resideix la felicitat.

Jac Cirera Val.